Josep Guardiola,
pocs van ser els que van confiar en tu des del primer dia quan vas començar a
la banqueta del primer equip; després de quatre anys, ara, cap culé et pot
dedicar alguna paraula que no sigui un “gràcies”.
No diré res nou,
res que no s’hagi dit ja de tu….
Per mi ets un
exemple a seguir, per l’esforç i dedicació en el teu treball, i com a persona
també.
Les teves primeres
paraules al Camp Nou van ser aquelles que tots recordem: “Apreteu-se els cinturons
que ens ho passarem bé”. I la raó que vas arribar a tenir… Amb tu em gaudit com
mai, t’has guanyat un lloc en el cor de qualsevol de nosaltres. Tens els
agraïments que mereixes i les teves últimes paraules “I fins aviat, que a mi no
em perdreu mai” les recordarem, mai et perdrem, impossible serà oblidar-te.
Personalment,
tenir-te per ídol m’ha fet aprendre moltíssim sobre futbol i molt més. Gràcies
per totes les alegries que ens has regalat i per tot el que ens has ensenyat.
Mai oblidaré moments viscuts com el Camp Nou cantant el teu nom o cada celebració
dels títols guanyats, cada discurs teu... Realment aquests quatre anys m’has
servit de molt. Se’t trobarà a faltar, i molt: les rodes de premsa, a la banqueta
durant els partits.... Guardaré per sempre les samarretes amb el dorsal “Guardiola
4” que amb tant d’orgull puc portar.
Ets culé com el
que més i el Barça és el teu club. Com a jugador potser vas marxar sense un
gran comiat, ara recorda que marxes per la porta gran, el Barça sempre serà casa
teva i aquí sempre et rebrem amb els braços oberts. Si algun dia vols, torna!
Vagis on vagis, facis el que facis, molta sort i sempre et seguiré.
GRÀCIES PER TOT,
PEP T’ESTIMEM!
No hay comentarios:
Publicar un comentario